El destí contra l’amor incondicional Crítica del relat ‘La vida és un somni’ de Clara Moraleda PER ALBA ORAÁ SANS El teu nom és considerat el llibre de debut literari de Clara Moraleda, però no el primer que escriu. Nascuda el 1994, Moraleda va deixar els estudis de grau per dedicar-se a l’art com a actriu i cantant, però també com a youtuber sota el pseudònim de Leopolda Olda. És amb aquest nom que publica un primer llibre el 2017, com a extensió de la seva tasca a Youtube, on, amb grans dosis d’humor, parla dels temes d’interès dels adolescents tot desmitificant-los i fent cert activisme en favor del feminisme, el col·lectiu LGTB i el català, entre altres. Aquests temes, així com la manera de tractar-los, li atorguen una gran popularitat entre els adolescents catalans. No és un tema que podem desenvolupar en aquest paper, però ben bé podem suggerir que aquesta popularitat es deu, en gran part, a la falta de contingut en català per aquesta franja d’edats des de les institucions pú
Entrades
- Obtén l'enllaç
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
ALFRIDA O LA VERSIÓ CANADENCA D’ELENA FRANCIS Núria Estivill Aquest article fa referència a «Mobles de família» d'Alice Munro, un relat que forma part del llibre Odi, amistat, festeig, amor, matrimoni (1961) (Club Editor, 2016). Alice Munro ostenta títols com «la Txèkhov canadenca», «la Premi Nobel de literatura» o «la mestra del relat contemporani». Qualsevol d’aquests podria ser l’epítet amb què identificar-la en el futur, tal i com fem amb els personatges rellevants del passat. Però, per què m’agrada tant el desconcert que provoca? “La vida són peces separades que no acaben d’encaixar mai”, ha dit en alguna ocasió, i jo afegeixo que és ella qui mai no les fa encaixar, perquè li agrada submergir el lector en el misteri. I és que Munro no acaba mai al final. Amb els seus relats, que en realitat són petites novel·les encapsulades, l’escriptora canadenca ens convida a reflexionar sobre la quotidianitat. Una quotidianitat construida a partir de personatges mediocres en els quals
- Obtén l'enllaç
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Joc de temps: una lectura de «La noche boca arriba» de Julio Cortázar Per Fèlix Edo Tena Aquest article fa referència a «La noche boca arriba» de Julio Cortázar, un relat que forma part del llibre Final del juego (1956) (Editorial DeBolsillo). La modernització que va tenir lloc a partir del segle XIX va comportar la creació de la societat de masses, caracteritzada per l’organització de la vida al voltant del treball industrial, per la presència de noves tecnologies com les derivades de l’electricitat o dels combustibles fòssils i per la formació de grans aglomeracions urbanes. Es va viure el final de formes de vida rurals centenàries i una integració forçosa a la urbanitat, caracteritzada per la velocitat, pels automatismes rutinaris i per una fusió dels individus en la massa. Com es pot imaginar, l’impacte en la vida i en la mentalitat de la gent va ser brutal. Podem dir, fins i tot, que es tracta d’un canvi que no té precedents en la història de la humanitat i que, a més, a
- Obtén l'enllaç
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
TALLER D’ESCRIPTURA Entre la influència i l’autenticitat La idea d’aquest taller és realitzar una introducció a l’escriptura creativa partint d’una idea general que considerem inqüestionable: l’escriptor és un creador que, al mateix temps, coneix la tradició, és a dir, és un bon lector. D’aquí ve el títol format per dos conceptes que haurien de ser antitètics però que aquí considerem complementaris: influència i autenticitat . L’objectiu del taller serà escriure un relat breu en el qual s’haurà de ser conscient del que s’ha fet, és a dir, com s’han creat els personatges, quin punt de vista s’ha adoptat, en quina tradició podria inserir-se, etc. I caldrà aspirar a certa autenticitat (una veu pròpia, un estil particular, un paisatge, etc.), que és el valor general que es troba per sobre d’aquestes qualitats purament tècniques. Ara bé, per a assolir aquest objectiu, de manera prèvia es farà un exercici de crítica literària que serveixi d’anàlisi de lectura d’un relat j